Viure a la Pobla de Montornès

Si hi viu bé, a la Pobla, si no fos perquè cada diumenge, a dos quarts de vuit del matí, com si d’un ritual es tractés, ens despertem amb el primer d’una sèrie de trets que amaniran els diumenges fins que el sol no els permeti continuar, ben avançada la tarda.
I si només fos el soroll, rai! A més, corres el risc de sortir a passejar amb la teva família, a peu o en bicicleta pels carrers asfaltats o pel camí que porta fins a Torredembarra, o pels voltants de la urbanització, a cinquanta metres de les cases, i vegis uns individus, vestits per a l’ocasió, com si de fer la guerra es tractés, escopeta a l’aire, desafiant el més mínim sentit del respecte vers els altres.
No és segur gaudir d’un dia festiu als voltants de la Pobla.
No he entès mai com es pot gaudir, escopeta en mà, disparant contra animals en llibertat, però no tinc per què entendre-ho tot, ells tenen el seu dret a passar el temps lliure com millor els plagui.
Però jo també tinc el dret que no se m’obligui a veure-ho, i sobretot a viure-ho.
Que se’n vagin muntanya endins, lluny de les persones, ja que també tenim dret a viure pels voltants de casa nostra, sense haver de vigilar que no ens engaltin un tret aquells que no ens respecten el desig de tranquil·litat.