Els montblanquins donen un càlid adéu a les germanes clarisses

Més d’un miler de persones van voler acomiadar-se ahir de les monges clarisses de la Serra, que des de l’any 1296 han estat guardianes de la patrona dels montblanquins. L’acte va viure’s com una celebració de les grans pels habitants de la Vila, que van treure els elements folklòrics al carrer tal com passa cada 8 de setembre, quan, coincidint amb la Mare de Déu de la Serra, se celebra la Festa Major.
A tres quarts de cinc de la tarda els diferents grups sortien de la plaça Major. Els Timbalers encapçalaven el seguici fins al santuari, seguits per l’àguila i l’aguiló, el drac gran i el drac petit, a més de la mulassa, els torraires, la colla de dimonis, els nans, els gegants i els bastoners. La Banda de la Serra junt amb la pubilla i els representants polítics tancaven una comitiva que a les cinc en punt entrava per la porta de l’església. Tanmateix a aquesta hora, els bancs ja estaven del tot plens, així com les cadires que s’havien disposat a les ales de l’església, amb motiu de l’ocasió, i des d’on es podia seguir la cerimònia mitjançant unes pantalles gegants. I és que fins i tot alguns veïns van veure’s obligats a quedar-se a fora.
Amb forts aplaudiments van ser rebudes sor Concepció, sor Purificació, sor Maria i sor Isabel, que durant les properes setmanes es traslladaran al monestir de les Clarisses de Reus. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va presidir l’ofici religiós que també va comptar amb la presència de l’arquebisbe i bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí Alanis, així com també el pare abat de Poblet, Josep Alegre; el plebà de Montblanc, Albert Palacín, i nombrosos clergues de la comarca.
Dia emotiu
L’arquebisbe de Tarragona, que va qualificar la celebració d’un «esdeveniment molt trist», va assegurar que «ens agradaria que la comunitat no s’hagués fet petita. Si s’hagués pogut fer algun trasplantament s’hagués fet, ja que tot s’ha provat i no ha sortit». Tanmateix, Jaume Pujols va voler reconèixer la tasca de les germanes clarisses, que  durant tots aquests anys «han estat molt estimades per l’entrega i generositat».
Fruit d’aquesta estima, la corporació municipal va celebrar ahir a les dotze del migdia un ple extraordinari on es va aprovar per unanimitat la concessió del títol de filles predilectes de la Vila a les germanes clarisses, un reconeixement que se suma a la medalla d’or concedida l’any 1996 pel llavors alcalde Andreu Mayayo.
En nom de la Vila Ducal, l’exalcalde Josep Gomis va voler «donar les gràcies pel testimoniatge a Montblanc, i perquè han estat guardianes del millor símbol dels montblanquins, la Mare de Déu de la Serra».
Falta de vocació
Per la seva banda, la mare abadessa sor Concepció Llurba va assegurar que «no marxem perquè som grans, sinó perquè no hi ha vocacions. Des de la joia de servir el Senyor, ens costa entendre la manca de generositat i valentia per dedicar-se totalment al servei de l’Evangeli». Sor Concepció, que va ser molt escueta en les seves paraules, va acabar el seu parlament amb la veu trencada i assegurant que «des del monestir de les Clarisses de Reus, prop del santuari de la Misericòrdia, continuarem pregant per Montblanc i la comarca».
Acte seguit, va començar la celebració folklòrica, que va tenir lloc al mateix interior de l’església. Seguint l’orde amb què havien arribat al santuari, els diferents elements folklòrics van anar entrant fins a l’altar major, on van oferir els seus balls a les monges. I és que després d’esperar dues hores a l’exterior de l’església, els components de cadascun dels balls van ser rebuts amb un càlid aplaudiment per part del nombrós públic que va assistir a la festa.
Els montblanquins també van poder seguir la retransmissió en directe de la cerimònia religiosa a través de l’emissora de ràdio municipal.
Un cop les quatre germanes hagin abandonat el santuari, el Seminari del Poble de Déu s’encarregarà de custodiar les dependències.