Alfara de Carles converteix la vida del bandoler Panxampla en actiu turístic

Bandoler, fugitiu, assassí, heroi… la biografia de Joan Pujol Fontanet (1857-1883), conegut per tothom com a Panxampla o Pancha-Ampla, va generar en vida, i després de la seva mort, visions molt enfrontades. Per a molts veïns de les muntanyes dels Ports, on ell es refugià, fou un bon noi que es va veure obligat a fugir de la justícia per un crim que no havia comès. Per a altres, era un bandoler que atemoria la població amb els seus robatoris, extorsions i segrestos. La premsa de l’època  i el govern central el titllaven d’assassí sanguinari.
Va néixer el 23 d’abril de 1857 al número 26 del carrer de la Bassa d’Alfara, una casa avui reformada. Era el més petit de set germans en una família humil dedicada a la pagesia. Va créixer en el context històric de les guerres carlines, on la inseguretat i la presència d’armes era molt freqüent. D’adolescent marxa als Reguers, on s’involucrà en  el conflicte, i, als 20 anys, la seva vida feu un gir inesperat.
La guia de l’empresa Gubiana dels Ports, Vicky Carles, autora de la investigació que ha permès recuperar el trajecte vital del bandoler al  seu poble natal, rememorava ahir els fets del carrer del Palmeral. Era un dissabte de novembre, més enllà de la mitjanit. Un grup de nois, entre els quals Panxampla, van empipar una noia, de nom Antònia, que agafava aigua a la font. Ella fugí fins a casa seva i advertí el seu pare, Mariano Fontanet. Els nois i el pare es van enfrontar verbalment a la porta de casa quan un tret es disparà i matà el pare.
Carles assegura que l’acció l’hauria comès un dels nois, que estava casat i tenia, per tant, responsabilitats familiars. Panxampla, davant la situació, assumí l’acció per alliberar el seu amic i decidí fugir i amagar-se.
Viu a les muntanyes i coves del massís dels Ports properes al poble. Un any després, però, el detenen i l’empresonen a Tortosa, d’on s’escapa. Torna als Ports i allí comet l’únic assassinat que admet, la mort d’un amic seu, ‘El Coixo’, que l’havia traït. Se li obra una causa pel delicte i el tornen a detenir però s’escapa per segon cop i torna als Ports, on la pressió policial ja és molt forta. Allí viu com a fugitiu, per a uns, i com a bandoler, per a altres. Tots els actes delictius de la zona se li imputen a ell.
Torna a fugir i marxa a peu a França, on s’enamora d’una noia, Victorina. Viuen a Carcassona i la parella tenen un fill, que mor pocs dies després de néixer. Dos amics seus el delaten. El 1882 és detingut pels gendarmes francesos i jutjats mesos després a Tarragona. Malgrat les peticions d’indult, entre les quals la de l’alcalde de Tarragona, un consell de guerra el sentencia a mort per haver ferit al peu un guàrdia civil en una de les escaramusses succeïdes abans de marxar a França.
Els indrets que va trepitjar formaran ara part d’un itinerari que promou l’Ajuntament i ha elaborat Gubiana dels Ports. El projecte es completarà amb l’edició d’un tríptic i la col·locació de plafons als carrers. Panxampla torna.