Una pregària pel projecte Castor

Més de 300 vehicles formaven el seguici fúnebre que sortia d’Alcanar en direcció a Vinaròs en marxa lenta per la N-340, una carretera que quedava bloquejada durant una hora per a fer un recorregut d’una dotzena de quilòmetres.
Des de Vinaròs, la caravana s’adreçà a la nova ubicació on se situaria la planta terrestre de gas al municipi castellonenc, però a menys de quatre quilòmetres en línia recta del nucli urbà d’Alcanar.
Abans de dur a terme «l’enterrament» del projecte Castor, hi hagué l’homilia del ‘capellà’, un dels actors del Grup de teatre Gresol. També s’hi afegiren a l’acte la Banda Municipal de Música i l’Agrupació d’Armats d’Alcanar.  
El Casal Aixumarà i la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia llegiren dos manifestos en contra del projecte. Aquest preveu la construcció d’un magatzem submarí de gas natural a l’antic pou petrolífer Amposta, situat a 21 quilòmetres de la costa de Vinaròs i Alcanar. Un gasoducte enllaçaria el magatzem amb la planta terrestre de tractament de gas.
La Plataforma pel Sénia aposta perquè «es creïn magatzems de gas més petits allà on realment fan més falta». Un dels portaveus de la Plataforma, Joan Evelio Monfort, recorda que «Cartagena i Sagunt han demanat la construcció de magatzems més petits i els ho han concedit. Cada una d’aquestes esferes de gas tenen molta més capacitat que el projecte Castor».
Monfort també posa en dubte el caràcter «estratègic» del projecte i assegura que al darrere només hi ha l’interès econòmic de l’empresa promotora que «s’endurà un 7 per cent, 1.600 milions de les antigues pessetes, en un any».
L’admissió a tràmit per part del Tribunal Suprem d’un recurs, presentat per la mercantil Río Cenia, dóna esperances a la Plataforma perquè, com a mínim, es retarde la posada en marxa del projecte Castor.  
L’entitat ciutadana també es mostra crítica amb l’estudi d’impacte ambiental elaborat per l’empresa i demanen que «en facin un altre en comptes de dir que les xifres elavades de productes tòxics que emanaria la planta són errors dels que han fet l’estudi», segons la Plataforma.
Una altra de les reivindicacions és la manca de diverses ubicacions alternatives a l’actual i es pregunten «per què només es proposa aquí i no en altres llocs».
 Els representants de la Plataforma pel Sénia reclamen consens amb el territori, «ja que fins ara tot el que s’ha fet és fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Vinaròs i l’empresa Escal UGS, però no s’ha pactat res més amb la resta de municipis de la comarca i encara menys amb els catalans», lamenten.